Funda nòrdica per compartir

Em sembla que no us ho havia ensenyat. No és una vànova, és una funda nòrdica, per això no està encoixinada. Les meves filles s'estimen més una bona funda nòrdica per l'hivern i deixen els cobrellits de patchwork per a la primavera o fins i tot per posar damunt dels llençols a l'estiu.
És fàcil de fer i resultona. De moment la comparteixen, a l'espera que en faci una altra que de ben segur serà diferent.

Regals de Nadal

Aquests són els necessers que he fet aquest any per regalar a les dones de la meva família per Nadal. No tinc cap foto on surtin sencers, els demanaré que en facin una i us els ensenyaré. Són molt fàcils de fer i han quedat molt "resultons".
El que més em costa és cosir les cremalleres, sóc bastant patata en aquest tema, però cada cop em costa menys.
Podeu trobar un tutorial molt bo al blog Quiltsalott. Jo no he seguit el tutorial al peu de la lletra, però he copiat els trets bàsics per fer els meus.
Feliç 2011

Regal per l'Aina

Fa uns mesos, aquí, us ensenyava uns blocs que estava fent, sense donar-vos més informació, ara podeu veure per a què eren.

La meva filla Aina va fer divuit anys el mes de maig i un dels regals que li vàrem fer va consistir en un àlbum de fotografies. Li vàrem posar des de la primera ecografia que em van fer, fins a les fotografies que havíem fet uns dies abans de l'aniversari, una selecció, és clar. A banda, li vàrem fer un DVD amb les imatges i les músiques que ens han acompanyat durant aquests anys.

Tot plegat va quedar divertit, vàrem riure molt recordant moments i sentint cançons, trobo que va ser un bon exercici.

Vaig fer 4 blocs, un per cada cara de les cobertes i una peça central per unir-les per la part externa.

Aquest és l'aspecte que té mirant des de fora.

Aquesta és una de les cobertes interiors.

I aquesta és l'altra.


Les robes són de la col·lecció Whimsy, de Fig Tree & Co. i com sempre, comprades a l'Agulla de Terrassa i triades amb l'ajuda de la Dolors, com sempre també.

Irlanda

Cliffs of Moher (Penya-segats de Moher)

Aquest any hem visitat Irlanda i Anglaterra i, si per mi fos, no hauriem tornat. El paisatge és espectacular, la gent amable i acollidora i la temperatura hummmm... la temperatura ideal, la mínima més baixa 9º i la màxima més alta 22 (un sol dia), per mi aquest interval és perfecte. La calor no m'agrada, no m'agrada gens, em torna irritable i m'afecta molt el caràcter, per això, aquestes estiu he estat extraordinàriament còmoda a Irlanda. Ens ha plogut cada dia, però una pluja "educada", de ploure a poc a poc, com per no molestar, una mena de "xiri-miri" o "calabobos" que diuen pel nord de la península. De seguida ens varem adonar que els irlandesos no hi fan gaire cas de la pluja i continuen la seva vida com si res, tant és que hagin sortit al carrer amb xancletes o sandàlies, obren un paraigües o es planten un impermeable i com si res. Nosaltres també.

Páirc Náisiúnta Chill Airne (Parc Nacional de Killarney, comtat de Kerry)

Per allotjar-nos hem optat per fer un intercanvi de vivenda, una experiència que fa temps que voliem provar però que no ens acabavem de decidir. Així doncs, uns irlandesos, en John i l'Anna, amb el petit Séan, s'han instal·lat al nostre pis del Delta de l'Ebre i nosaltres hem estat a casa seva. L'experiència ha estat més que bona. En John i l'Anna són encantadors, molt afectuosos i amb moltes ganes que t'hi trobis bé a casa seva. La casa, una típica casa unifamiliar al més pur estil anglosaxó, amb estances àmplies i jardí amb hort, molt còmoda, situada als afores de Limerick. Per a nosaltres era el primer intercanvi i, de debò, no podíem haver tingut una millor experiència.

Blennerville Windmill (Molí de Blennerville)

A banda de la casa hem intercanviat el cotxe, per tant, durant dues setmanes hem conduït per l'esquerra amb un cotxe amb volant a la dreta. Aquesta ha estat l'única rutina que ens ha costat una mica, però el irlandesos, gent amb una paciència infinita i molt respectuosos han fet que habituar-nos a aquesta "altra manera de conduir" hagi estat un exercici gens traumàtic i fins i tot amb moments molt divertits.

www.lenassewing.com

A Limerick mateix ens vam topar amb aquesta botiga de labors i com que el temps s'hi prestava, vaig aprofitar per comprar unes troques de llana per fer un barret a la meva filla gran, el vaig començar allà mateix i aquí podeu veure en quin estat està. Des que vam tornar no l'he tornat a tocar, aquí la calor no convida a tenir aquestes labors entre les mans. També vaig comprar un "contavoltes" i una eina per saber de quin número són les agulles que no tenen calibre.

De tota manera, jo duia unes troques per a mitjons, per si el temps no permetia moure's gaire poder-me entretenir. Vaig fer uns mitjons petits, per al Séan que té dos anys. Era la primera vegada que feia uns mitjons tant petits i va ser divertit i ràpid, però malauradament no vaig pensar de fer-los una foto. Vaig continuar amb uns mitjons per al meu marit, només en tinc un, falta el segon. Aquesta vegada vaig combinar una llana negra per a la puntera i el taló i la resta del mitjó amb el dibuix que fan aquestes llanes tintades, m'agrada molt com queda i a ell també, que és l'important.

Després d'Irlanda varem anar a Thetford, al comtat de Norfolk, Anglaterra, però aquesta va ser tota una altra experiència, un altre dia us l'explico.

Seguim avançant - Seguimos avanzando

Aquests són els blocs que tinc acabats, el quart i últim està a mitjes. Sembla que treballi a "preu fet", començo a pensar que no estar tan malament això de treballar amb una "data d'entrega"...

Estos son los bloques que tengo acabados, el cuarto y último está a medias. Da la impresión que estoy trabajando a destajo, empiezo a pensar que no está tan mal esto de trabajar con una "fecha de entrega"...

Nous projectes, vells projectes - Nuevos proyectos, viejos proyectos...

Feia dies que no començava res de nou. Aquest projecte té data de caducitat, és per a un regal. No puc dir res més, ja us ho ensenyaré quan estarà acabat i entregat.

Hacía mucho que no empezaba nada nuevo. Este proyecto tiene fecha de caducidad, es para un regalo. No puedo decir nada más, ya os lo enseñaré cuando esté acabado y entregado.

Les robes són de la botiga L'Agulla, de Terrassa, el mèrit en l'encert de la tria és, com sempre, de la Dolors, si no fos pels consells que em dóna segur que faria més d'una pífia. Les robes són de la col·lecció Whimsy by Fig Tree for Moda, acabades d'arribar i molt apropiades pel que vull fer.

Las telas son de la tienda L'Agulla, de Terrassa, el mérito en el acierto de la elección es, como siempre, de Dolors, si no fuera por sus consejos seguro que haría más de un estropicio. Las telas son de la colección Whimsy by Fig Tree for Moda, recién llegadas y muy apropiadas para lo que quiero hacer.


Ara li toca a un vell, molt vell projecte. Aquest quilt és el que vàrem fer al SAL de la Rakel, us vaig anar mostrant els avenços aquí y aquí, però em penso que acabat no us l'havia ensenyat.

Ahora le toca a un viejo, muy viejo proyecto. Este es el quil que hicimos en el SAL de Rakel, os enseñé los avances aquí y aquí, pero no os lo había ensenyado acabado.

No penseu que l'he acabat ara, no, el vaig acabar cap a l'octubre de l'any passat, el que no havia trobat el moment d'ensenyar-vos-el.

No penséis que lo he acabado ahora, no, lo acabé por el mes de octubre del año pasado, lo que pasa es que no encontraba el momento de enseñaroslo.


He trigat molt a acabar-ho per què no tenia una idea clara de com el volia encoixinar. Fer-ho a mà em resulta dificultós, les meves mans no estan en el seu millor moment. A màquina no ho he fet mai i em sabia greu assajar amb aquest quilt, així que he optat per una solució fàcil i "resultona", he cosit amb fils de colors algunes figures, amb puntades groses. A mi m'agrada molt i a casa també els agrada, per tant, problema resolt!


He tardado mucho en acabarlo por que no tenía una idea clara de cómo lo quería acolchar. Hacerlo a mano me resulta dificultoso, mis manos no están en su mejor momento. A máquina no lo he hecho nunca y me sabía mal ensayar con este quilt, así que he optado por una solución fácil y "resultona", he cosido con hilos de colores algunas figuras, con puntadas largas. A mi me gusta mucho como ha quedado y en mi casa también les gusta, así que problema resuelto!

Calendari d'Advent - Calendario de Adviento

Si, ja ho se que faig tard, i prou que ho se, però no volia deixar d'ensenyar-vos el calendari d'advent que els he fet a les meves filles per aquest Nadal.

De fet, fa molts anys que volia fer un, però no trobava res que m'acabés d'agradar o que em fos fàcil de fer i aquest any, mirant aquí i allà, se'm va acudir això que us ensenyo.

Si, ya se que voy con retraso, y tanto que lo se, pero no queria dejar de enseñaros el calendario de adviento que les he hecho a mis hijas esta Navidad.

De hecho, hace muchos años que quería hacer uno,pero no encontraba modelo que me acabara de gustar o que fuese fácil de hacer y este año, mirando aquí y allá, se me ocurrió esto que os enseño

Aquests són els materials bàsics, bé, falten els fils.
Estos son los materiales básicos, bueno, faltan los hilos.

I aquí muntant el sandwich. M'ho he passat molt bé fent-ho i a la cuina queda molt bé. Les bossetes estaven plenes de fruits secs, xocolatines, rocs (xocolata i atmelles), xupa-xups...

Aquí montando el sandwich. me lo he pasado muy bien haciéndolo y en la cocina queda muy bien. Las bolsitas contenian frutos secos, chocolatinas, "rocs"(chocolate y almendras), chupa-chups...

Uns altres mitjons - Otros calcetines

Aquí els teniu, són els mitjons de l'Aina, gairébé ja els tinc acabats, ja us els ensenyaré posats als peus de la seva propietària

Llana: Fortissima socka Mexico, comprada a Alemanya aquest estiu

Patró: Monkey, traducció de Salvia Officinalis

És un patró molt fàcil i és molt agradable de teixir.

Aquí los tenéis, son los calcetines de Aina, casi están acabados, ya os los enseñaré puestos en los pies de su propietaria.

Lana: Fortissima socka Mexico, comprada en Alemania este verano

Patrón: Monkey, traducción de Salvia Officinalis

Es un patrón muy fácil y muy agradable de tejer

També estic treballant en això.... no puc ensenyar més, és per Nadal...

También estoy trabajando en esto... no puedo enseñar más, es para Navidad...

S'han acabat les vacances! - ¡Se han acabado las vacaciones!

Si, si, ja ho se que fa molts dies que no publico... és que estic mandrosa, què hi farem... la calor m'aplatana, tinc unes ganes que vingui la tardor!

La resposta al post anterior és CLAPOTIS, si, si, el que us ensenyava és un clapotis. Us posaré la foto en quan aconsegueixi que algú me la faci. Ha quedat molt maco. Comprar aquesta llana va ser un encert absolut. Si no fos pel preu, ho faria tot amb aquesta llana ... fins i tot mitjons.

Us deixo la foto dels segons mitjons que he fet, el primer parell van ser pel meu marit. Aquests per la meva filla petita, la Júlia. Ara toca uns per la gran, a veure quan puc fer-los.

Llana: Drops Fabel Superwash Sokkegarn, 2 troques de 50 g cada una comprada a la meva botiga preferida All you knit is love

Patró: el meu, el faig i el refaig. Taló de voltes escursades i punta amb la mateixa tècnica. Començat per la punta i acabat a la canya

Si, si ya lo se que hace muchos días que no publico... es que estoy perezosa, qué le vamos a hacer, el calor me aplatana, tengo unas ganas que venga el otoño...!

La respuesta al anterior post és CLAPOTIS, si, si, lo que os enseñaba es un clapotis. Os pondré una foto en cuanto consiga que alguien me la haga. Ha quedado muy bonito. Comprar esta lana fue todo un acierto. Si no fuera por el precio haría de todo con ella... hasta calcetines.

Os dejo la foto de los segundos calcetines que he hecho, el primer part fueron para mi marido. Estos para mi hija pequeña, Júlia. Ahora toca unos para la mayor, a ver cuando me puedo poner a ello.

Lana: Drops, 2 madejas de 50 g cada una, comprada en mi tienda prefereida All you knits is love
Patrón: el mío, lo hago y lo rehago. Talón de vueltas acortadas y punta hecha con la misma técnica. Empezados por la punta y acabados por la caña

Feia temps que volia aprendre a fer mitjons, però no trobava mai ningú que me'n pogués ensenyar. Gràcies al post de Pilar vaig atrevir-me a provar i realment, enganxa. Tot just estic començant i no m'atreveixo a fer encara gaires filigranes, però aquestes vacances a Alemanya he comprat una llana molt maca i crec que provaré de fer algun d'aquests patrons tan xulus que corren per la blogosfera.
Per cert, a la vall del Mosela, que és la zona on he estat aquest estiu, venen llana per mitjons fins i tot als supermercats de poble... quina enveja!

Hacía tiempo que quería aprender a hacer calcetines, pero no encontraba nadie que me eseñara. Gracias al post de Pilar me atreví a probar y realmente, engancha. Tan sólo estoy empezando y no me atrevo a hacer demasiadas filigranas, pero estas vacaciones en Alemania he comprado una lana muy bonita y creo que probaré a hacer uno de esos patrones tan chulos que corren por la blogosfera.
Por cierto, en el valle del Mosela, que es la zona donde he estado este verano, venden lana para calcetines hasta en los supermercados de pueblo... qué envidia!

A part de mitjons tinc altres coses començades, a veure si agafo el ritme i us ho ensenyo. Per fer dentetes...

A parte de calcetines tengo otras cosas empezadas, a ver si cojo el ritmo y os lo enseño. Para ir haciendo boca...

Una pista...

Encara no sabeu què és? La foto no és gaire bona, però amb una ma a la càmara i amb l'altra estirant...

Todavía no sabéis qué es? La foto no es muy buena, con la cámara en una mano y estirando con la otra...