22 de agosto de 2010

Irlanda

Cliffs of Moher (Penya-segats de Moher)

Aquest any hem visitat Irlanda i Anglaterra i, si per mi fos, no hauriem tornat. El paisatge és espectacular, la gent amable i acollidora i la temperatura hummmm... la temperatura ideal, la mínima més baixa 9º i la màxima més alta 22 (un sol dia), per mi aquest interval és perfecte. La calor no m'agrada, no m'agrada gens, em torna irritable i m'afecta molt el caràcter, per això, aquestes estiu he estat extraordinàriament còmoda a Irlanda. Ens ha plogut cada dia, però una pluja "educada", de ploure a poc a poc, com per no molestar, una mena de "xiri-miri" o "calabobos" que diuen pel nord de la península. De seguida ens varem adonar que els irlandesos no hi fan gaire cas de la pluja i continuen la seva vida com si res, tant és que hagin sortit al carrer amb xancletes o sandàlies, obren un paraigües o es planten un impermeable i com si res. Nosaltres també.

Páirc Náisiúnta Chill Airne (Parc Nacional de Killarney, comtat de Kerry)

Per allotjar-nos hem optat per fer un intercanvi de vivenda, una experiència que fa temps que voliem provar però que no ens acabavem de decidir. Així doncs, uns irlandesos, en John i l'Anna, amb el petit Séan, s'han instal·lat al nostre pis del Delta de l'Ebre i nosaltres hem estat a casa seva. L'experiència ha estat més que bona. En John i l'Anna són encantadors, molt afectuosos i amb moltes ganes que t'hi trobis bé a casa seva. La casa, una típica casa unifamiliar al més pur estil anglosaxó, amb estances àmplies i jardí amb hort, molt còmoda, situada als afores de Limerick. Per a nosaltres era el primer intercanvi i, de debò, no podíem haver tingut una millor experiència.

Blennerville Windmill (Molí de Blennerville)

A banda de la casa hem intercanviat el cotxe, per tant, durant dues setmanes hem conduït per l'esquerra amb un cotxe amb volant a la dreta. Aquesta ha estat l'única rutina que ens ha costat una mica, però el irlandesos, gent amb una paciència infinita i molt respectuosos han fet que habituar-nos a aquesta "altra manera de conduir" hagi estat un exercici gens traumàtic i fins i tot amb moments molt divertits.

www.lenassewing.com

A Limerick mateix ens vam topar amb aquesta botiga de labors i com que el temps s'hi prestava, vaig aprofitar per comprar unes troques de llana per fer un barret a la meva filla gran, el vaig començar allà mateix i aquí podeu veure en quin estat està. Des que vam tornar no l'he tornat a tocar, aquí la calor no convida a tenir aquestes labors entre les mans. També vaig comprar un "contavoltes" i una eina per saber de quin número són les agulles que no tenen calibre.


De tota manera, jo duia unes troques per a mitjons, per si el temps no permetia moure's gaire poder-me entretenir. Vaig fer uns mitjons petits, per al Séan que té dos anys. Era la primera vegada que feia uns mitjons tant petits i va ser divertit i ràpid, però malauradament no vaig pensar de fer-los una foto. Vaig continuar amb uns mitjons per al meu marit, només en tinc un, falta el segon. Aquesta vegada vaig combinar una llana negra per a la puntera i el taló i la resta del mitjó amb el dibuix que fan aquestes llanes tintades, m'agrada molt com queda i a ell també, que és l'important.

Després d'Irlanda varem anar a Thetford, al comtat de Norfolk, Anglaterra, però aquesta va ser tota una altra experiència, un altre dia us l'explico.