4 de junio de 2009

I ara què estic fent? - ¿Ahora qué estoy haciendo?

Dies enrere vaig passar-me per All you knit is love , la veritat és que és un perill, ho tinc a 10 minuts caminant de la feina i he de fer esforços per no sucumbir a la temptació de passar-me més sovint. Bé, doncs com era d'esperar, vaig comprar. Anava buscant una llana primeta per fer-me un ............. per l'estiu. Si, ja ho se que sol ser d'hivern, però és que jo a la feina m'hi pelo de fred a l'estiu. L'aire condicionat va a tota pastilla i no puc anar mai amb tirants, sempre porto una jaqueta. Vaig pensar que un ............ em seria molt útil. Un cop a la botiga, com sol passar, em vaig enamorar d'aquesta llana, jo crec que és de les més cares, Malabrigo, amb una gama de colors que m'encanta. Vaig comprar les agulles. I direu, que no en tenies d'agulles? Oh i tant! i és clar que en tinc, però no tan xules com aquestes. Bé, al que ens interessa de debò, algú s'atreveix a dir què estic fent?


Hace unos días me pasé por All you knit is love, la verdad es que es un peligro, la tengo a sólo 10 minutos andando desde el trabajo. He de hacer verdaderos esfuerzos para no sucumbir a la tentación y pasarme más a menudo. Bien, pues como era de esperar, compré. Iba buscando una lana finita para hacerme un ...... para el verano. Si ya lo se que se suele hacer en invierno, pero es que yo en el trabajo me pelo de frío en verano. El aire acondicionado va a toda pastilla y no puedo ir nunca con tirantes, siempre he de llevar una chaqueta. Pensé que un ........ me sería muy útil. Una vez en la tienda me enamoré de esta lana, yo creo que es de las más caras, la Malabrigo, con una gama de colores que me encanta. También compré las agujas. I vosotras direis, qué no tenías agujas? Pues claro que tengo agujas! pero no tan chulas como estas. Bueno, a lo que vamos, alguien se atreve a decir ¿qué estoy haciendo?


Oi que és maca la llana? Quines ganes tinc d'acabar-ho!
¿Verdad que es bonita la lana? ¡Qué ganas tengo de acabarlo!


31 de mayo de 2009

Una armilla per la Júlia - Un chaleco para Júlia

Em sembla que ja us ho havia comentat que m'he tornat a enganxar al punt. Aquest any he aprés a fer mitjons, és molt divertit i per a mi va ser un repte aprendre'n. He d'agrair a tota la gent que penja tutorials a Internet per què realment són una font d'aprenentage molt profitosa. Avui us ensenyo una armilla que li he fet a la Júlia. És per aportar a la primavera, damunt d'una samarreta o bé d'una camisa primeta, com es veu a la foto de la revista

Patró: revista Katia de primavera

Llana: Linen de la casa Katia, troques de 50 g

És molt ràpid de fer i queda molt bé. Li hem posat uns botons de nàcar, de formes diferents i per comptes de rematar el cosit hem lligat els fils, hem fet un nus. A la foto s'aprecia bé.




Me parece que ya os había comentado que me he vuelto a enganchar al punto. Este año he aprendido a hacer calcetines, es muy divertido y para mi fue un reto aprender. He de agradecer a toda la gente que pone tutoriales en Internet, por que realmente son una fuente de aprendizaje muy aprovechable. Hoy os enseño un chaleco que hice para Júlia. Es para llevar en primavera, encima de una camiseta o una camisa finita, como se ve en la foto de la revista.

Patrón: Revista Katia primavera

Lana: Linen de Katia, ovillos de 50 g

Es muy rápida de hacer y queda muy bien. Le hemos puesto unos botones de nácar, de formas diferentes y en lugar de rematar hemos hecho unos nudos. En la foto se aprecia bien.

17 de mayo de 2009

Last-Minute Patchwork + Quilted Gifts - Colored pencil roll


No recordo on vaig veure per primera vegada aquest artilugi per a dur els llàpis. Però va ser un amor a primera vista. No vaig parar fins que vaig aconseguir saber on era el patró i després, no vaig para fins que vaig fer que em regalessin el llibre.... perseverança.

Aquest va ser el primer projecte, però els faria tots. Les meves robes no són tan espectaculars com en el model original, però amb aquesta feina vaig aprofitar moltes restes de roba i donar-li sortida a una tela d'Ikea que em resultava massa gruixuda per a les labors que faig normalment.

No recuerdo dónde vi por primeravez este arilugio para llevar los lápices. Pero fue un amor a primera vista. No paré hasta saber dónde se encontraba el patrón y después, no paré hasta que conseguí que me regalaran el libro.... perseverancia.

Este es el primer projecto, pero los haría todos. Mis telas no són tan espectaculares como las del original, pero con este trabajito pude aprovechar restos de ropa y darle una salida a una tela de Ikea que me resultaba demasiado gruesa para las labores que hago normalmente.


És molt fàcil de fer i el resultant és sempre espectacular. Vaig utilitzar una plantilla de paper com a base per a cosir, com si fos paper piecing, amb la qual cosa van quedar costures ben rectes i tiretes exactament de la mateixa mida, evitant a l'hora la tendència de les robes a cedir quan són trocets molt estrets i els cuses en línia recta.

Es muy fácil de hacer y el resultado es siempre espectacular. Utilicé una plantilla de papel como base para coser, como si fuera paper piecing, con lo que conseguí costuras bien rectas y tiras exactamente iguales, evitando al mismo tiempo, la tendencia de las telas a ceder cuando son trozos muy estrellos y los coses en línia recta.


Per lligar-ho vam utilizar una cua de rata i unes boletes de fusta per rematar.

Para atarlo utilizamos una "cua de rata", no se cómo se llama en castellano este tipo de cordón, lo rematamos con unas bolitas de madera.


30 de marzo de 2009

Per fi.... - Por fin....

Aquesta és la vànova que li he fet a la meva mare pel seu aniversari, havia de ser per Reis, però no hi vam ser a temps....

Ésta es la colcha que le he hecho a mi madre por su cumpleaños, tenía que haber sido para Reyes, pero no llegamos a tiempo....

I aquí un detall / Y aquí un detalle


Que tingueu una bona setmana! / Que tengáis una buena semana!

11 de enero de 2009

Regals de Nadal - Regalos de Navidad

Fa molts dies que no publico, la veritat és que estic mandrosa i malgrat que vaig fent coses i tafanejo el que vosaltres feu, no em ve gaire de gust publicar. Us devia les fotografies del que havia fet per Nadal, aquí estàn, una mica tarda però....

Per a la meva mare, la meva tia i la meva germana els vaig fer unes bosses del pa. Aquesta és la de la meva tia

Hace muchos días que no publico, la verdad es que estoy perezosa y aunque voy haciendo cosas y chafardeo lo que vosotras haceis, no me apetece mucho publicar. Os debía las fotos de lo que había hecho para Navidad, aquí están, un poco tarde pero...
Para mi madre, mi hermana y mi tía hice unas bolsas de pan. Esta es la de mi tía.



Aquesta la de la meva germana, a conjunt amb el devantal que li vaig fer al meu cunyat l'any passat per Nadal

Esta es la de mi hermana, a conjunto con un delantal que le hice a mi cuñado el año pasado por Navidad


Em falten les fotos de la bossa de la meva mare, quan les tingui ja us les ensenyaré. Me faltan las fotos de la bolsa de mi madre, cuando las tenga os las pongo.

Aquesta és la Tilda que li vaig fer a la meva filla petita, Júlia. Li va agradar molt tot i que és millorable.

Esta es la Tilda que le hice a mi hija pequeña, Júlia. Le gustó mucho, aunque es mejorable.




Aquest és el coixí que li vaig fer a la meva sogra. L'any passat li'n vaig fer un i em va demanar si li podia fer un altre. En aquest cas no vaig haver de pensar gaire què li podia regalar.

Éste es el cojín que le hice a mi suegra. El año pasado le hice uno y me pidió que le hiciera otro. En este caso no tuve que pensar mucho lo que le podía regalar.




Aquest és el necesser que li vaig fer a la meva filla gran, l'Aina, va a conjunt amb un altre estoig per a guardar coses més petites, no en tinc foto, quan la faci us l'ensenyo

Éste es el neceser que le hice a mi hija mayor, Aina, va a conjunto con otro estuche para llevar cosas pequeñas, no tengo foto, cuando la haga os lo enseño.

Tinc unes quantes cosetes per ensenyar-vos, però serà un altre dia.
Tengo unas cuantas cositas para enseñaros, pero será otro día.


30 de noviembre de 2008

Estic treballant... - Estoy trabajando...

Sembla que no faci res, però...
Parece que no haga nada, pero...


He treballat en això
,

He trabajado en esto,


En això...
En esto...


I en això...
Y en esto...



I estic treballant en això...
Y estoy trabajando en esto...

En això...
En esto...

I en això...
Y en esto...


Tot plegat cosetes per regalar per Nadal, per això no us puc ensenyar la foto sencera... caldrà esperar.
Todo son cositas para regalar por Navidad, por eso no os puedo enseñar la foto entera... habrá que esperar.







18 de septiembre de 2008

La bossa de l'estiu - El bolso del verano

Fa temps vaig veure al blog de Noelia la bossa que es va fer per l'estiu i, amb l'ajuda de les seves explicacions em vaig fer la meva versió. La part devantera té un petit encoixinat i la part del darrera només vaig encoixinar a tocar de les costures.

Les robes les vaig comprar a L'Agulla. La veritat és que l'encert de la combinació és mèrit de la Dolors que em va ben assessorar en aquest tema, com sempre que hi vaig.

És fàcil de fer i còmode de portar. Estic molt contenta amb la meva bossa. Ara només em falta fer-me'n un per l'hiver... busco models.

Hace tiempo vi en el blog de Noelia el bolso que se hizo para el verano y, con ayuda de sus explicaciones, me hice mi propia versión. La parte delantera lleva un discreto acolchado y la en la parte de atrás acolché a lo largo de la costura que unía las piezas.

Las telas las compré en L'Agulla. La verdad es que el acierto en la combinación es mérito de Dolors, que me asesoró muy bien en este tema, como siempre que voy.

Es fácil de hacer y cómodo de llevar. Estoy muy contenta con mi bolso. Ahora sólo me falta hacerme uno para el invierno ... busco modelos.


Aquí un petit detall de l'encoixinat.

Aquí un pequeño detalle del acolchado.

De seguida que pugui us poso un tutorial per fer les bossetes que escalfen.

En seguida que pueda os pongo un tutorial para hacer las bolsitas que calientan.

2 de agosto de 2008

Intercanvi Easy de Rakel - Intercambio Easy de Rakel


Aquestes són les cosetes que vaig enviar-li a Mar en l'intercanvi Easy de Rakel. Li vaig posar els 9 quadrats de roba, un turró de catànies i una bosseta que serveix com a font de calor sec per a aplicar en zones doloroses. El saquet que va dins, el de quadrets, s'escalfa al microones 3 minuts a 700-800 w, es torna a ficar a la funda i s'aplica a les cervicals, l'esquena, qualsevol articulació... com si es tractés d'una esterilla. El meu marit me'n va regalar una pel meu aniversari i com que a mi em va bé, les faig i les regalo.

Estas son las cositas que le envié a Mar en el intercambio Easy de Rakel. Le puse los trocitos de ropa, un turrón de catánias y una bolsita que sirve como fuente de calor seco para aplicar en zonas dolorosas. El saquito que hay dentro se calienta en el microondas 3 minutos a 700-800 w, se vuelve a poner dentro de su funda y se aplica a las cervicales, la espalda o cualquier articulación... como si se tratara de una esterilla. Mi marido me regaló una para mi cumpleaños y como a mi me va bien, las hago y las regalo.

Aquí teniu un foto més de detall de l'objecte de l'intercanvi, les robes. Mar ja ho ha rebut i sembla que li han agradat. A veure que en farà...

Aquí tenéis una foto de detalle del objeto del intercambio, las telas. Mar ya lo ha recibido y parece que le ha gustado. A ver qué hará...


Aquest és el saquet que li vaig fer ahir a la meva germana, avui dinarem juntes i li donaré, espero que li agradi.

Este saquito se lo hice ayer a mi hermana, hoy comeremos juntas y se lo daré, espero que le guste.




Amb aquest post m'acomiado fins després de vacances, pot ser llavors jo també hauré rebut el meu intercanvi Easy...

Con este post me despido hasta después de las vacaciones, quizás para entonces yo también reciba mi intercambio Easy...

1 de julio de 2008

Camí de taula - Camino de mesa




Aquest és el camí de taula que he fet per la taula de l'apartament del Delta. És senzill, però m'agrada molt. He utilitzat la tècnica del log-cabin, igual que amb el necesser de l'Aina. Aquesta tècnica em relaxa molt i els resultats són molt agraïts.

Este es el camino de mesa que he hecho para la mesa del apartamento del Delta. Es sencillo, pero me gusta mucho. Lo he hecho con la técnica del log-cabin, igual que el neceser de Aina. Esta técnica me relaja mucho y el resultado es muy agradecido.




Aquest tipus de treball permet aprofitar trossos de roba no gaire grans, normalment ho faig amb "restes" d'altres treballs, així puc anar buidant la capsa de les robes.

Este tipo de trabajo permite aprovechar trozos de tela no muy grandes, normalmente lo hago con "restos" de otros trabajos, así puedo ir vaciando mi caja de telas.




Mireu com estava el Delta aquest pont de Sant Joan... s'estava tant bé...

Mirad cómo estaba el Delta este puente de San Juan... se estaba tan bien...



3 de junio de 2008

La vànova de la meva germana - la colcha de mi hermana


Bé, això fa molts "dies" que està fet i fotografiat, però no trobava el moment de penjar-ho. Amb unes robes que vaig comprar a través d'internet a Quilt home i que us ensenyava en un altre article , vaig fer-li a la meva germana aquesta vànova per regalar-li per reis.
És una d'aquestes vànoves que se'n diuen "ràpides". En el meu cas no ho va ser pas de ràpida. La vaig tallar a l'agost, mentre estava de vacances i vaig començar a muntar-la. Al setembre em van operar la mà i vaig deixar-ho tot parat durant molt de temps. Al final vaig haver de fer sessions maratonianes per acabar-la a temps... i això que no la vaig poder encoixinar! Vaig fer servir el sistema dels llacets per fixar el sandwich. Els quadrants que es veuen a sobre són les fundes dels coixins, quan vam fer la fotografia encara no tenien farcit. Ara si. La foto no li fa justícia, els colors són molt macos i la combinació és resultona... bé, a mi m'ho sembla. A la meva germana li va fer molta il·lusió, entre altres coses, per què no s'ho esperava.




Bien, esto hace mucho que está hecho y fotografiado, pero no encontraba el moment de "colgarlo". Con unas ropas que compré en Quilt Home y que os enseñé en otro artículo, le hice esta colcha a mi hermana para regalársela el dia de reyes.
Es una de esas colchas que llamamos "rápidas". En mi caso no ha sido nada rápida. La corté en agosto, mientras estaba de vacaciones y empecé a montarla. En septiembre me operaron la mano y lo dejé todo parado durante mucho tiempo. Al final tuve que hacer sesiones maratonianas para acabarla a tiempo ... y eso que no la acolché! Utilicé el sistema de los lacitos para fijar las tres capas del sandwich. Los cuadrantes que se ven encima son las fundas de los cojines, todavía no tenían relleno cuando hicimos la foto. Ahora ya si. La foto no le hace justícia, los colores son muy bonitos y la combinación es resultona... bueno, a mi me lo parece. A mi hermana le hizo mucha ilusión, entre otras cosas, por que no se lo esperaba.