No recordo on vaig veure per primera vegada aquest artilugi per a dur els llàpis. Però va ser un amor a primera vista. No vaig parar fins que vaig aconseguir saber on era el patró i després, no vaig para fins que vaig fer que em regalessin el llibre.... perseverança.
Aquest va ser el primer projecte, però els faria tots. Les meves robes no són tan espectaculars com en el model original, però amb aquesta feina vaig aprofitar moltes restes de roba i donar-li sortida a una tela d'Ikea que em resultava massa gruixuda per a les labors que faig normalment.
No recuerdo dónde vi por primeravez este arilugio para llevar los lápices. Pero fue un amor a primera vista. No paré hasta saber dónde se encontraba el patrón y después, no paré hasta que conseguí que me regalaran el libro.... perseverancia.
Este es el primer projecto, pero los haría todos. Mis telas no són tan espectaculares como las del original, pero con este trabajito pude aprovechar restos de ropa y darle una salida a una tela de Ikea que me resultaba demasiado gruesa para las labores que hago normalmente.
És molt fàcil de fer i el resultant és sempre espectacular. Vaig utilitzar una plantilla de paper com a base per a cosir, com si fos paper piecing, amb la qual cosa van quedar costures ben rectes i tiretes exactament de la mateixa mida, evitant a l'hora la tendència de les robes a cedir quan són trocets molt estrets i els cuses en línia recta. Es muy fácil de hacer y el resultado es siempre espectacular. Utilicé una plantilla de papel como base para coser, como si fuera paper piecing, con lo que conseguí costuras bien rectas y tiras exactamente iguales, evitando al mismo tiempo, la tendencia de las telas a ceder cuando son trozos muy estrellos y los coses en línia recta.
Per lligar-ho vam utilizar una cua de rata i unes boletes de fusta per rematar.
Para atarlo utilizamos una "cua de rata", no se cómo se llama en castellano este tipo de cordón, lo rematamos con unas bolitas de madera.
